 |
| Mapa topográfico nacional 1:50 000, hoja Fraga, ed. especial. 1938. Grupo Fortificaciones y Obras. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Llicència CC) |
El 18 de juliol de 1936 arribava a la península la notícia del cop d’estat del dia anterior per les tropes colonials espanyoles del Marroc, al que es van sumar diversos generals de tot el país. Era l’inici de la Guerra Civil, on bona part de l’exèrcit, amb el suport de l’església, grans propietaris, monàrquics, falangistes i carlins va recórrer a la violència per acabar amb el govern democràtic i legítimament constituït del Front Popular. Els colpistes comptarien aviat amb el suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
La noticia va desencadenar el caos i una inusitada onada de violència a tot el país. Els rebels van proposar-se l’eliminació d’obrers, intel·lectuals, republicans i sindicalistes. Diferents elements d’esquerres, per la seva banda, van veure en propietaris, gent de dreta i catòlics els possibles aliats dels colpistes als que calia fer desaparèixer. Segons qui controlava cada zona després del cop d’estat va portar a terme la repressió violenta sobre qui considerava l’enemic. Cal afegir que la violència dels colpistes estava més organitzada i premeditada ja que perseguia el triomf del cop d’estat, mentre que la de les esquerres va ser una reacció d’ira espontània contra el cop d’estat. El Baix Cinca, com tota la meitat est d’Aragó, Catalunya i València va restar fidel al govern de la República. A la comarca es van viure llavors diferents assassinats de gent de dretes, catòlics…, així com la mobilització de molts joves per anar al front en defensa de la República. D’altra banda es va iniciar als pobles un moviment de col·lectivització dels béns de producció sota el control de les noves autoritats, els Comitès Populars.
El mapa, més centrat en l’aspecte militar, mostra diferents fortificacions i aeròdroms fets a la comarca pels republicans. També altres noticies relatives a la Guerra, com bombardejos, pas de tropes del bàndol republicà i franquista…
Al mapa hi ha delimitats els dos fronts que més incidència van tenir en relació a la comarca: el front d’Aragó, tal com va quedar des de juliol de 1936 i el front del Segre, un cop els franquistes van ocupar la zona d’Aragó que inclou el Baix Cinca i van entrar a Catalunya, l’abril del 1938. Moltes famílies van emprendre el camí de l’exili cap a França. S’iniciava llavors la repressió franquista a la comarca, amb nombrosos afusellaments, empresonaments, multes, depuracions professionals…. que es va perllongar durant els anys següents. El “final de la guerra” no va implicar el final de la violència, en aquests cas institucionalitzada i dirigida a assentar les bases de la llarga dictadura del general Franco.
El 18 de julio de 1936 llegaba a la península la noticia del golpe de estado del día anterior por las tropas coloniales españolas de Marruecos, al que se sumaron varios generales de todo el país. Era el inicio de la Guerra Civil, donde buena parte del ejército, con el apoyo de la iglesia, grandes propietarios, monárquicos, falangistas y carlistas recurrió a la violencia para acabar con el gobierno democrático y legítimamente constituido del Frente Popular . Los golpistas contarían pronto con el apoyo de la Alemania nazi y la Italia fascista.
La noticia desencadenó el caos y una inusitada ola de violencia en todo el país. Los rebeldes proponerse la eliminación de obreros, intelectuales, republicanos y sindicalistas. Diferentes elementos de izquierdas, por su parte, vieron en propietarios, gente de derecha y católicos los posibles aliados de los golpistas a los que había que hacer desaparecer. Según quien controlaba cada zona tras el golpe de estado llevó a cabo la represión violenta sobre quién consideraba el enemigo. Hay que añadir que la violencia de los golpistas estaba más organizada y premeditada ya que perseguía el triunfo del golpe de estado, mientras que la de las izquierdas fue una reacción de ira espontánea contra el golpe de estado. El Bajo Cinca, como toda la mitad este de Aragón, Cataluña y Valencia restó fiel al gobierno de la República. En la comarca se vivieron entonces diferentes asesinatos de gente de derechas, católicos ..., así como la movilización de muchos jóvenes para ir al frente en defensa de la República. Por otra parte se inició en los pueblos un movimiento de colectivización de los bienes de producción bajo el control de las nuevas autoridades, los Comités Populares.
El mapa, más centrado en el aspecto militar, muestra diferentes fortificaciones y aeródromos hechos a la comarca por los republicanos. También otras noticias relativas a la Guerra, como bombardeos, paso de tropas del bando republicano y franquista ...
En el mapa hay delimitados los dos frentes que más incidencia tuvieron en relación a la comarca: el frente de Aragón, tal y como quedó desde julio de 1936 y el frente del Segre, una vez los franquistas ocuparon la zona de Aragón que incluye el Bajo Cinca y entraron en Cataluña, en abril de 1938. Muchas familias emprendieron el camino del exilio hacia Francia. Se iniciaba entonces la represión franquista en la comarca, con numerosos fusilamientos, encarcelamientos, multas, depuraciones profesionales .... que se prolongó durante los años siguientes. El "fin de la guerra" no implicó el fin de la violencia, en este caso institucionalizada y dirigida a sentar las bases de la larga dictadura del general Franco.
