dissabte, 4 d’agost del 2018

NUCLIS DE POBLAMENT A LA BAIXA EDAT MITJANA / NÚCLEOS DE POBLACIÓN EN LA BAJA EDAD MEDIA


Almúnia dels Templers, torre. 

Després de la conquesta cristiana, durant la baixa edat mitjana, el territori del Baix Cinca es va articular en base a diferents jurisdiccions senyorials i nuclis de poblament, coneguts per les fonts documentals. Cal destacar, en primer lloc, l’existència d’un nombre de nuclis de poblament més elevat que en l’actualitat. Només al terme de Fraga es comptabilitzaven fins a nou llocs habitats (enfront dels tres que hi ha actualment) i al terme de Vilella de Cinca es trobaven tres nuclis (enfront de l’únic lloc habitat que hi ha ara). 
A nivell jurisdiccional, alguns termes (en color verd) van estar predominantment sota domini de monestirs, com els de Sixena o Avinganya i altres (en color gris), en canvi, van dependre d’ordres religioso-militars com els templers i els hospitalers. El gran llinatge feudal de la zona va ser el dels Montcada, família noble d’origen català que participà en la conquesta cristiana del sector de Lleida i que va entroncar posteriorment amb la casa reial. A la primera meitat del segle XIV, mitjançant un matrimoni, es van unir les dues branques familiars dels Montcada existents en la zona del Segre i Cinca. Així es van unificar els patrimonis pertanyents als barons d’Aitona i a la branca fragatina dels Montcada (originada aquesta darrera per una permuta de senyories que havia fet la branca tortosina, temps enrere). Els Montcada van ser el principal poder feudal al Baix Cinca com evidencia el mapa, on s’indiquen amb color vermell els diferents termes actuals que van senyorejar de manera predominant (a aquestos caldria afegir Vilella, que va estar un breu temps sota domini d’aquesta família). S’ha assenyalat amb un punt vermell altres nuclis propers al Baix Cinca que també van estar sota jurisdicció dels Montcada, per comprendre l’elevat grau de domini territorial que va adquirir aquesta família en les zones del Baix Cinca, Baix Segre i Ebre. El símbol d’un castell afegeix informació complementària sobre els llocs dominats per nobles, la creu llatina sobre llocs de senyoriu monàstic i la creu grega sobre senyorius d’ordres militars. El punt gris indica altres llocs de poblament medieval, entre els que es troben dos nuclis que van ser abandonats el 1240 en el context de la fundació de la nova localitat de Bellver de Cinca.
A nivell de poblament, el nucli jeràrquic principal de la comarca va ser Fraga, sota la jurisdicció de la qual es trobaven nombrosos nuclis menors (punts grocs del mapa) citats com a “aldeas de Fraga” en la documentació. Alguns d’aquests s’inclouen en altres comarques en l’actualitat (Penalba, Valdurrios) i estaven també sota jurisdicció dels Montcada. Altres dos nuclis del terme de Fraga eren senyories que no pertanyien als Montcada, tal és el cas del desaparegut lloc de Canals, depenent dels hospitalers, o l’Almunia, sota el domini dels templers.

 CONSULTAR MAPA

Después de la conquista cristiana, durante la baja edad media, el territorio del Bajo Cinca se articuló en base a diferentes jurisdicciones señoriales y núcleos de poblamiento, conocidos por las fuentes documentales. Hay que destacar, en primer lugar, la existencia de un número de núcleos de poblamiento más elevado que en la actualidad. Sólo en el término de Fraga se contabilizaban hasta nuevo lugares habitados (frente a los tres que hay actualmente) y en el término de Velilla de Cinca se encontraban tres núcleos (frente al único lugar habitado que hay ahora).
A nivel jurisdiccional, algunos términos (en color verde) estuvieron predominantemente bajo dominio de monasterios, como los de Sigena o Avinganya y otros (en color gris), en cambio, dependieron de órdenes religioso-militares como los templarios y los hospitalarios. El gran linaje feudal de la zona fue Montcada, familia noble de origen catalán que participó en la conquista cristiana del sector de Lleida y Bajo Cinca y que entroncó posteriormente con la casa real. En la primera mitad del siglo XIV, mediante un matrimonio, se unieron las dos ramas familiares de los Montcada existentes en la zona del Segre y Cinca. Así se unificaron los patrimonios pertenecientes a los barones de Aitona y a la rama fragatina de los Montcada (originada esta última por una permuta de señorías que había hecho la rama tortosina, tiempo atrás). Los Montcada fueron el principal poder feudal del Bajo Cinca, cómo evidencia el mapa, donde se indican con color rojo los diferentes términos actuales que señorearon de manera predominante (a estos habría que añadir Velilla, que estuvo un breve tiempo bajo dominio de esta familia). Se ha señalado con un punto rojo otros núcleos cercanos al Bajo Cinca que también estuvieron bajo jurisdicción de los Montcada, para comprender el elevado grado de dominio territorial que adquirió esta familia en el Bajo Cinca, Bajo Segre y Ebro. El símbolo de un castillo añade información complementaria sobre los lugares dominados por nobles, la cruz latina sobre lugares de señorío monástico y la cruz griega sobre señoríos de órdenes militares. El punto gris indica otros lugares de poblamiento medieval, entre los que se encuentran dos núcleos que fueron abandonados el 1240 en el contexto de la fundación de la nueva localidad de Belver de Cinca.
A nivel de poblamiento, el núcleo jerárquico principal de la comarca fue Fraga, bajo la jurisdicción de la cual se encontraban numerosos núcleos menores (puntos amarillos del mapa) citados como “aldeas de Fraga” en la documentación. Algunos de éstos se incluyen en otras comarcas en la actualidad (Penalba, Valdurrios) y estaban, también, bajo jurisdicción de los Montcada. Otros dos núcleos del término de Fraga eran señoríos que no pertenecían en los Montcada, tal es el caso del desaparecido lugar de Canals, dependiendo de los hospitalers, o Almunia, bajo el dominio de los templers.