dijous, 2 d’agost del 2018

LA CONQUESTA CRISTIANA / LA CONQUISTA CRISTIANA

Ramon Berenguer IV de Barcelona, conqueridor de Fraga i Mequinensa amb Peronella, reina d'Aragó.


El mapa explica la situació de l’àrea del Baix Cinca entre el segle XI i mitjans del XII, quan els cada cop més puixants estats cristians del nord peninsular anaven conquerint territoris als musulmans, aprofitant la fragmentació política d’Al-Andalus. A les primeres dècades del segle XII la frontera entre els cristians i musulmans en el seu sector més occidental  s’havia situat a només 135 km al nord de Lisboa, ja que Portugal havia guanyat la població de Leiria el 1135. Toledo, per la seva banda, des del 1085 formava ja part de Castella.  
Per contra, a la meitat est de la península els musulmans s’havien fet forts en latituds més septentrionals. Saragossa va ser ocupada per Alfons d’Aragó unes quantes dècades més tard que Toledo, l’any 1118.  Els musulmans encara resistien al nord de l’Ebre, a les terres de Monegres, a la plana del Segre i Cinca i a la zona de Tortosa. Aragonesos i catalans anaven avançant cap al sud motiu pel que aquesta zona va ser objecte de creixent interès. Alfons el Batallador d’Aragó va projectar l’expansió del regne d’Aragó cap a l’est, en direcció al Baix Cinca. Va ocupar Fraga temporalment el 1122. El 1130 conqueria Saidí mentre que el  1133 posava setge a la Fraga musulmana, on va resultar ferit mortalment, sense que pogués ocupar-la, finalment. 
Els comtes de Barcelona i Urgell també ambicionaven guanyar més territoris als musulmans en direcció a Lleida. En aquest context, el 1137 es va produir el matrimoni entre Peronella, filla del rei d’Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona el que va permetre una aliança entre aragonesos i catalans que va facilitar la conquesta conjunta de Lleida, Fraga, Mequinensa i Tortosa l’any 1149. 
El territori del Baix Cinca es va reorganitzar i va passar a dependre eclesiàsticament del bisbat de Lleida, continuador del bisbat pirinenc de Roda d’Isàbena (Ribagorça). Una part de la comarca es va repoblar amb gent catalanoparlant mentre que un altre sector va ser repoblat per gent que venia d’altres zones d’Aragó. A nivell municipal, Fraga va rebre els furs d’Osca i Mequinensa els de Saragossa. Amb els anys es va anar definint l’actual límit entre Aragó i Catalunya, en el marc de la Corona d’Aragó. 

CONSULTAR MAPA


El mapa explica la situación del área del Bajo Cinca entre el siglo XI y mediados del XII, cuando los cada vez más pujantes estados cristianos del norte peninsular fueron conquistando territorios a los musulmanes, aprovechando la fragmentación política de Al-Andalus. En las primeras décadas del siglo XII la frontera entre los cristianos y musulmanes en su sector más occidental se había situado a sólo 135 km al norte de Lisboa, ya que Portugal había ganado la población de Leiria el 1135. Asimismo, Toledo formaba ya parte de Castilla desde 1085.
Por el contrario, en la mitad este de la península los musulmanes se habían hecho fuertes en latitudes más septentrionales. Zaragoza fue ocupada por Alfonso de Aragón varias décadas más tarde que Toledo, el año 1118. Los musulmanes aún resistían al norte del Ebro, en las tierras de Monegros, en la llanura del Segre y Cinca y en la zona de Tortosa. Mientars tanto, aragoneses y catalanes iban avanzando hacia el sur, por lo que la zona del Bajo Cinca fue objeto de creciente interés. Alfonso el Batallador de Aragón proyectó la expansión del reino de Aragón hacia el este, en dirección a Fraga. La ocupó solo temporalmente en 1122. El 1130 conquistaba Zaidín mientras que en 1133 ponía cerco a la Fraga musulmana, donde resultó herido de muerte, sin que pudiera conquistarla, finalmente.
Los condes de Barcelona y Urgell también ambicionaban ganar más territorios a los musulmanes en dirección a Lleida. En este contexto, en 1137 se produjo el matrimonio entre Petronila, hija del rey de Aragón y Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, lo que permitió una alianza entre aragoneses y catalanes que facilitó la conquista conjunta del área de Lleida, Fraga, Mequinenza y Tortosa, en 1149.
El territorio se reorganizó y el Bajo Cinca pasó a depender eclesiásticamente del obispado de Lleida, continuador del obispado pirenaico de Roda de Isábena (Ribagorza). Una parte de la comarca se repobló con gente catalanoparlante mientras que otro sector fue repoblado por gente que venía de otras zonas de Aragón. A nivel municipal, Fraga recibió los fueros de Huesca y Mequinenza los de Zaragoza. Con los años se acabo definiendo el límite entre Aragón y Cataluña, en el marco de la Corona de Aragón.