diumenge, 5 d’agost del 2018

CRÈDIT I COMERÇ A LA BAIXA EDAT MITJANA / CRÉDITO Y COMERCIO EN LA BAJA EDAD MEDIA


El canvista i la seva dona. / El cambista y su mujer. Q. Massys

El mapa reflecteix l’activitat comercial i financera comarcal entre els segles XIV i XV. A l’edat mitjana el Baix Cinca era una comarca travessada per eixos comercials força importants. D’una banda destacaven l’eix Saragossa/Lleida/ Barcelona i Mediterrània i de l’altra la via comercial fluvial de l’Ebre.  També hi havia l’eix que resseguia el riu Cinca de nord a Sud. Això convertia a Fraga en punt de mercat i de comerç tan a nivell comarcal, com de mitja i llarga distància. Altres mercats propers eren els de Mequinensa, a la mateixa comarca, en el curs de l’Ebre, el de la propera ciutat de Lleida i el de Montsó, riu amunt. Hi ha informació sobre els diferents productes que es compraven i venien al mercat fragatí, principal plaça comercial de la comarca, segons la recerca feta per Luis Benito Luna.
A nivell financer resulta interessant veure l’extens àmbit geogràfic en el que la Hisenda municipal de Fraga va col·locar el seu deute i on per tant, gaudia de bon crèdit. En taronja les dades del segle XIV i primeres anys del XV i en vermell les de la resta del segle XV i primers anys del s. XVI. Veiem com al primer període el municipi de Fraga va fer tractes en un extens radi territorial, arribant fins a Roda d’Isàbena al nord, Saragossa a l’oest, Barcelona a l’est i Tortosa al sud. La zona de Lleida era la que va aportar més diners a la hisenda fragatina, amb un 41, 86 % del total del capital, tal com s’extreu de les dades publicades per Antonio Berenguer Galindo a “Censal Mort. Historia de la deuda pública del Concejo de Fraga (siglos XIV-XVIII).” La fallida de l’hisenda municipal a principis del segle XV va reduir dràsticament la importància de Lleida com a prestatària de diners. Diferents famílies fragatines van prendre el relleu com protagonistes principals dels préstecs a la hisenda local. Els jueus eren uns altres prestamistes actius. Segons publica Miguel Ángel Motis, diferents jueus de Montsó i Lleida van deixar diners a diferents persones del Baix Cinca. No disposem de dades sobre les poblacions en que la gent del Baix Cinca va prestar diners, però cal imaginar una geografia molt semblant a la que hem vist per a quan calia demanar diners.

CONSULTAR MAPA

El mapa refleja la actividad comercial y financiera comarcal entre los siglos XIV y XV. En la Edad Media el Bajo Cinca era una comarca atravesada por ejes comerciales muy importantes. Por un lado destacaban el eje Zaragoza / Lleida / Barcelona y Mediterráneo y por otro la vía comercial fluvial del Ebro. También había el eje que recorría el río Cinca de norte a Sur. Esto convertía a Fraga en punto de mercado y de comercio tanto a nivel comarcal, como de media y larga distancia. Otros mercados cercanos eran los de Mequinenza, en la misma comarca, en el curso del Ebro, el de la cercana ciudad de Lleida y el de Monzón, río arriba. Hay información sobre los diferentes productos que se compraban y vendían en el mercado fragatí, principal plaza comercial de la comarca, según la investigación realizada por Luis Benito Luna.
A nivel financiero resulta interesante ver el extenso ámbito geográfico en el que la Hacienda municipal de Fraga colocaba su deuda y donde, por tanto, gozaba de buen crédito. En naranja los datos del siglo XIV y primeras años del XV y en rojo las del resto del siglo XV y primeros años del s. XVI. Vemos como en el primer periodo el municipio de Fraga hizo tratos en un extenso radio territorial: hasta Roda de Isábena al norte, Zaragoza al oeste, Barcelona al este y Tortosa al sur. La zona de Lleida era la que aportó más dinero a la hacienda fragatina, con un 41, 86% del total del capital, tal como se extrae de los datos publicados por Antonio Berenguer Galindo en “Censal Mort. Historia de la deuda pública del Concejo de Fraga (siglos XIV-XVIII).”  La quiebra de la hacienda municipal a principios del siglo XV redujo drásticamente la importancia de Lleida como prestataria de dinero. Diferentes familias fragatinas tomaron el relevo como protagonistas principales de los préstamos a la hacienda local. Los judíos eran otros activos prestamistas. Según publica Miguel Ángel Motis, diferentes judíos de Monzón y Lérida dejaron dinero a diferentes personas del Bajo Cinca. No disponemos de datos sobre las poblaciones en que la gente del Bajo Cinca prestó dinero, pero hay que imaginar una geografía muy parecida a la que hemos visto para cuando había que pedir dinero.