dilluns, 6 d’agost del 2018

POBLAMENT EL 1495 / POBLAMIENTO EN 1495

Castell de Saidí / Castillo de Zaidín.

El mapa recull les dades del fogatje de 1495, document de tipus fiscal que es va fer per tal de distribuir uns tributs en base a la població de cada nucli habitat del regne d’Aragó. El recompte es va fer en “focs”, terme que designa a cadascuna de les llars o cases que hi havia a cada localitat. S’ha considerat un factor de conversió de 4,5 habitants per foc, per tal de reconstruir les xifres de població. 
El mapa ofereix una instantània demogràfica de la comarca a finals de l’edat mitjana, una època de recuperació després del gran daltabaix general de la crisi del segle XIV i dels efectes de la propera Guerra Civil a Catalunya. En vermell s’indiquen els  dos nuclis més grans, Fraga i Mequinensa amb més de 100 focs.  En taronja, les localitats amb més de 50 focs, Saidí, Ontinyena i Ballobar. En groc les que tenien entre 11 i 50 focs i en blanc les que tenien fins a 10 focs i constaven com a deshabitades.  Comparant aquest mapa amb el de nuclis de poblament i règim senyorial a l’edat mitjana es percep el fort impacte de la crisi baixmedieval del segle XIV causada per les males collites i la pesta negra.  Moltes antigues poblacions de la zona no consten ja a finals del segle XV, ja que havien quedat deshabitades (Montral, Buars, Canals, Torralba, Vermell, la Almunia dels Templers, Cardell, Daimús…). Calavera encara apareix citada al fogatje de 1495, tot i que ja estava deshabitada també. La població s’havia reorganitzat territorialment, concentrant-se en menys nuclis, conformant-se així el mapa dels que existeixen fins a l’actualitat. 

CONSULTAR MAPA

El mapa recoge los datos del fogaje de 1495, documento de tipo fiscal que se hizo para distribuir unos tributos en base a la población de cada núcleo habitado del reino de Aragón. El recuento se hizo en “fuegos”, término que designa a cada una de los hogares o casas que había a cada localidad. Se ha considerado un factor de conversión de 4,5 habitantes por fuego, para reconstruir las cifras de población. 
El mapa ofrece una instantánea demográfica de la comarca a finales de la edad mediana, una época de recuperación después del gran descalabro general de la crisis del siglo XIV y de los efectos de la próxima Guerra Civil en Cataluña. En rojo se indican los dos núcleos más grandes, Fraga y Mequinensa con más de 100 fuegos. En naranja, las localidades con más de 50 fuegos, Zaidín, Ontiñena y Ballobar. En amarillo las que tenían entre 11 y 50 fuegos y en blanco las que tenían hasta 10 fuegos y constaban como deshabitadas. Comparando este mapa con el de núcleos de poblamiento y régimen señorial a la edad mediana se percibe el fuerte impacto de la crisis bajomedieval del siglo XIV causada por las malas cosechas y la peste negra. Muchas antiguas poblaciones de la zona no constan ya a finales del siglo XV, puesto que habían quedado deshabitadas (Montral, Buars, Canals, Torralba, Rojo, Almunia de los Templarios, Cardell, Daimús…). Calavera todavía aparece citada en el fogaje de 1495, a pesar de que ya estaba deshabitado. La población se había reorganizado territorialmente, concentrándose en menos núcleos, conformándose así el mapa de los que existen hasta la actualidad.